Nova seu del Rentonar

Desprès que l’ajuntament
ens tiraren,
de forma vil i rastrera,
del local que teniem assignat.

El passat 7 de febrer hem fet la primera reunió del any en la nova seu del Rentonar:

El Carreró.

Una casa, que pretendrà ser un lloc alternatiu i diferent, on tinguem la possibilitat poder desenvolupar els nostres projectes.

Aquest espai el compartirem amb Sóc de Poble, empresa que vol caracteritzar-se per tindre una participació social.

Un projecte comú en el que empresa i associació anem a eixir beneficiats.

Pretenem fer un espai comú de portes obertes, de faena, d’encontre, d’inquietuds i de respostes per a qualsevol persona que ho necessite ó li interesse.

Per a que tot aquest projecte funcione, contem amb un factor molt important:

Tenim ganes de fer coses.

Ens agradaria comptar amb la teua participació.

Volem obrir les portes el pròxim mes de maig.

Estàs convidat a passar quan vulgues.

El Rentonar t’espera.

Ens em quedat sense local. ¿Serà que els destorbem?

A lo ample!, que en lo estret hi ha puces!

A lo ample!, que en lo estret hi ha puces!

El RentonarEl Rentonar i la seua Secció de Muntanya ens hem quedat sense local (Des de la fundació de l’associació El Rentonar l’any 1994 tenim un local cedit per l’ajuntament… fins ara), i us diré el que va passar tal com m’ho han contat, perquè a nosaltres, a l’associació, no s’ha dirigit ningú des de l’ajuntament.

A mitjan setmana em van cridar per telèfon i em van dir que la senyora de Romero, no comprenc amb quina autoritat, estava donant ordres de buidar el local, que compartíem amb l’associació de Les Ames de Casa, i tirar a la brossa totes les coses que hi havia dins: motxilles, ulleres, prismàtics, aixades…, tot el material que allí havíem dipositat dins d’un armari per a l’extinció d’incendis.

Gràcies que no havien penjat a les parets els nostres mapes del terme, elaborats durant dos anys de feina, ni les cordes, arnesos i materials d’escalada de la secció de muntanya, que valen una pasta. Igual havien corregut la mateixa sort que les fotografies antigues i ampliades que es conservaven al local, i les estufes i altres materials de les ames de casa.

Dissabte vaig anar al local per comprovar el que havia passat i em vaig trobar el nostre local transformat en un pseudo-gimnàs.

Aquesta associació sap que l’ajuntament pot disposar dels seus locals com li vinga en gana i quan vulga. El nostre local era cedit, però segons contracte firmat pel Consistori i la nostra associació el 26 de juny de 2.006, aquell s’obliga a respectar uns acords al plec de condicions:

3. “(…).Quan es determine que ha de finalitzar el període de cessió, haurà de comunicar-se per escrit des d’aquest Ajuntament per a renegociar la cessió del local, quedant oberta la possibilitat d’ampliar el període de cessió o renovar per quatre anys més.”

10. “L’ Ajuntament es compromet a (…).limitar l’accés al local adjudicat, de forma que només els adjudicataris i el personal de manteniment d’aquest Ajuntament puguen accedir al local”.

Lliure ExpressióLa nostra associació ecologista se sent menyspreada i discriminada, per aquesta actuació, respecte a d’altres associacions que es veuen afavorides amb locals i activitats, i denunciem la falta de formes i respecte d’aquest Consistori que actua faltant als seus compromisos. No som del poble?, no som una associació com qualsevol altra?, no fem coses d’interès per la comunitat en la què vivim?, és tan difícil enviar un escrit per comunicar-nos la decisió de dedicar el local per un altra cosa?… Sabem que l’ajuntament no té obligació d’albergar en les seues dependències a gossets i gatets, però… al menys podria actuar amb coherència i tractar a tot el món igual… no parla d’igualtat la Constitució Espanyola que tant diuen defensar?… Doncs, iguals…? uns més que altres.

Els ciutadans d’un poble han de sentir confiança amb els seus governants i açò no pot donar-se si són atropellats els acords, siga per ignorància o per la mala fe.

I pensem: – ¿Serà que els destorbem?. Doncs, be…ens n’anem “a lo ample!, que en lo estret hi ha puces!”. Lo nostre és “l’aire lliure de les muntanyes”… allí anirem a reunir-nos des d’ara en avant…