Aigua i més aigua a la Banyà de la Torre

Banyà Fadrins 2010

ARTICLE PUBLICAT EN ARAMULTIMÈDIA

J.ORTS | Actualitzat: 16/08/2010 – Unes 2.000 persones van participar diumenge de migdia en la tradicional Banyà de la Torre de les Maçanes, en la qual es van consumir 50.000 litres d’aigua en una hora. Només un però, la gelor va dissuadir a molts de participar-hi enguany.

La Torre de les Maçanes va celebrar diumenge 15 d’agost la seua tradicional festa de la Banyà, en l’última jornada de les festes dels Fadrins. L’ambient excessivament fresc i l’amenaça de pluja van refredar la participació en la festa de l’aigua, en la qual es van consumir uns 50.000 litres d’aigua, en la seua majoria potable, durant una hora al migdia.

Segons membres de la comissió de festes de Fadrins 2010, s’estima que unes 2.000 persones van prendre part en la Banyà d’enguany, veïns i estiuejants del poble de la Torre, però també d’altres punts de la província, com Alacant, Alcoi, Mutxamel, El Campello, Xixona o altres localitats properes.

Banyà Fadrins 2010

Impacients, alguns dels participants no van poder esperar al tradicional coet de les 13 hores, el que dóna pas als 60 minuts que dura la guerra de l’aigua en els carrers torrudans. Un petard que els festers van disparar puntual i que va obrir l’aixeta de les quatre cubes d’aigua (de 10.000 m3 cadascuna) de les quals es disposava.

Complint una regla no escrita i en pro del bon ambient, els més fanàtics de la Banyà de la Torre no van dubtar a disfressar-se. Toreros, sevillanes, els vestits més estrafolaris i fins i tot la Copa del Món (acompanyada del polp Paul) es van deixar veure entre poals d’aigua, més freda impossible.

Enmig d’aquest ambient, centenars de visitants ocasionals amuntegats davant dels dipòsits d’aigua i els sis dolls de la font major del poble. El pati de l’Escola o les mànegues d’aigua caigudes del cel des de les balconades de l’Avinguda d’Espanya, completaven les opcions per a aprovisionar-se o remullar-se, segons gustos.

Al final, una hora i milers de capbussons després, ningú va quedar sec. Fins i tot els membres de la xaranga, que no van trobar resguard suficient. Un resguard que solament van trobar els també centenars de turistes que van pujar a la Torre, però van optar per no passar del cartell de benvinguda a la localitat més xicoteta de l’Alacantí. És l’única forma de romandre a resguard dels poals d’aigua de la Banyà: no entrar en la Torre (o no eixir de casa) entre la 1 i les 2 del 15 d’agost.

Va ser a les dues en punt quan un altre coet va assenyalar la fi de festa. I després? El bon ambient va seguir en els carrers xopats, amb cervesa, música i el rellotge dels Fadrins començant el compte arrere.

Deixa un comentari