2.2. Gent de La Torre

Gent que Fa Coses a La Torre de les Maçanes

Festes de Sant Gregori 2012. La Torre de les Maçanes

0

Després de molts anys en els què “La Dipu” ens ha estat “regalant” el Llibre de Festes a canvi del Discurs del Balcó de l’Ajuntament, “me llena de orgullo y satisfacsión” dir que aquest any hem tingut l’oportunitat de dissenyar el Llibre de Festes del nostre poble, La Torre les Maçanes. Esperem que vos agrade.
Les festes són els dies 4, 5, 6 i 9 de maig. Vos convidem a conèixer el que ens fa diferents i volem compartir…

Programa d’Actes

Diumenge, abril 29

Divendres 4 maig

  • 09:00 – Volteig general de campanes.
  • 10:00 – Arranjament dels carrers del poble i recollida de la sàlvia per perfumar el temple.
  • 11:00 – Primera part del parc infantil.
  • 16:00 – Continuació del parc infantil.
  • 19:00 – Passacarrer per la Societat Musical L’Aliança del nostre poble.
  • 20:00 – Pregó de festes.
  • 20:30 – Llumeners i clavariesses es dirigirirán al temple per fer l’Ofrena de Flors al nostre Sant Patró Sant Gregori.
  • 12:30 – Gran ball amenitzat per una fabulosa orquestra.

Dissabte, 5 maig

  • 09:00 – Despertada i passacarrer.
  • 10:00 – Exhibició de Trial indor.
  • 11:00 – Jocs i tallers per als nens.
  • 14:00 – Gran paella popular.
  • 17:00 – Disco-mòbil.
  • 12:00 – Correfoc.
  • 01:30 – Disco-mòbil.

Diumenge, maig 6

  • 09:00 – Volteig general de campanes, passacarrer i llançament de coets.
  • 10:30 – Recollida de clavariesses i seguidament desfilada cap a l’església on se celebrarà la …
  • 12:00 – Missa cantada en honor a Sant Gregori, benedicció i repartiment de pans.
  • 19:00 – Danses pel grup de Xixona.
  • 20:00 – Actuació del grup Serenata a la Casa de Cultura.

Dimecres 9 de maig

  • 09:00 – Volteig general de campanes, passacarrer i llançament de coets.
  • 10:30 – Recollida de clavariesses i seguidament desfilada cap a l’església on se celebrarà la missa.
  • 12:00 – Solemne missa cantada en honor a Sant Gregori. Pregària pels nostres difunts.
  • 20:00 – Solemne processó del nostre Sant Patró amb la “cremà de l’estampeta”. En finalitzar es nomenaran els festers del proper any i es dispararà la traca del final de festa.

Paraules de Festa

0

Exposició sobre la Festa del Pa Beneït
de La Torre de les Maçanes

El diumenge 29 d’abril, a les 13:00 hores, en l’espai emblemàtic de “La Casa Alta” (Torre Almohade que dona nom i identitat al poble) ara convertit en museu, S’INAUGURARÀ l’exposició “Paraules de festa”

Una mostra per donar a conèixer millor una de les mes ancestrals i arrelades tradicions festeres de les comarques de la muntanya. La Torre de les Maçanes, cada mes de maig, renova el ritual del “Pa Beneït”.

Amb aquesta exposició es tracta de fer un recull d’objectes que expliquen al visitant la tradició de l’ofrena dels pans a Sant Gregori. Es podrà veure des del procés d’elaboració dels pans beneïts, fins una petita mostra d’indumentària tradicional dels segles XVIII i XIX.

Els llumeners de Sant Gregori i molts veïns i veïnes del poble, han muntat aquesta exposició sobre les paraules pròpies que identifiquen el ritual, la desfilada i l’ofrena dels pans. S’ha contat també amb la inestimable ajuda d’Immaculada García Silvestre (de Fil de Vint – Alcoi) pel que fa als aspectes de documentació i assessorament en matèria indumentarística, així com en la cessió de peces de roba antiga i adreç de la roba tradicional masculina i femenina de les nostres comarques.

El responsable de l’exposició, Pau Torregrossa ens explica que “podrem fer un petit recorregut per la història i la tradició més autèntiques de La Torre de les Maçanes així com conèixer millor una de les nostres festes més curioses i emblemàtiques”.

L’exposició es podrà visitar durant tot el mes de maig. L’horari del dia 4 al 9 de maig, a la vesprada, de 17 a 20 hores. I la resta els caps de setmana, dissabte a la vesprada i diumenge al matí.


Veure La Casa Alta en un mapa més gran
La Torre de les Maçanes. Topònim

Informe sobre l’etimologia del topònim de La Torre de les Maçanes

0

La Torre de les Maçanes. Topònim

La Torre de les Maçanes

Encara que l’enginy popular va donar al nom de Torre Maçanes una etimologia suggeridora com “Torre de las manzanas” i va crear la seua llegenda pertinent, és obvi que el nom no tenia el seu origen en el fruit de la pomera, ja que a l’estar situada la població en zona de parla valenciana, no hi hauria hagut “maçanes” sino “pomes”.

Maçanes té un ètim àrab que no és del tot infreqüent en el territori de la Comunitat Valenciana. És un sintagma format per manzil “hostal, posada” més as-sanad “la vessant”, és a dir manzil as-sanad, la traducció de la qual seria: “hostal de la vessant”.

Els manzil o hostals han deixat, com vam dir, empremta en la toponímia valenciana sempre assimilats com “mass-“: Massamagrell, Massalfassar, Massalavés etc. seguits d’antropònims referits segurament al nom del propietari de l’hostal. El segon element del sintagma, sanad”, vessant, costera, està documentat en àrab i en el seu resultat hispànic en Los Cenetes (Granada) i descriu no una vessant sino una sèrie d’elles, al peu de Sierra Nevada, per la qual cosa hi ha la possibilitat que l’ètim àrab sanad siga un col·lectiu, és a dir “les vessants” com indica el topònim castellà “Los Cenetes”. Este sentit és el que tindria igualment el de maçanes, com a vessants baix el Port de Benifallim.

El resultat primitiu del topònim seria massanad, o millor ja amb pronunciació valenciana: massanat i al no tindre un significat evident en valencià es va transformar en massana, és a dir “manzana“ en castellà.

La raó que este hostal vial no tinga el nom del seu hostaler o propietari com Massamagrell i els altres exemples valencians, s’explica fàcilment des del punt de vista històric i està relacionat amb la seua torre: els camins en època àrab estaven espoltits del que podíem dir hostals oficials, que estaven fortificades, que rebien també el nom d’alcàssers. El manzil o hostal de La Torre de les Maçanes havia d’estar situat al costat de la torre, si no era la torre mateixa.

El camí on es trobava va ser important en època àrab i cristiana medieval, perquè unia Concentaina / Alcoi amb Alacant abans que s’obrira el Port de la Carrasqueta, dirigint-se de La Torre de les Maçanes a Xixona.

Mª Jesús Rubiera Mata
Subdirectora del Departament d’Estudis Àrabs de la Universitat d’Alacant

Camisetes Sant Gregori 2012

0

Col·labora amb La Festa!

Este any, Sóc de Poble col·labora amb els festers de Sant Gregori de La Torre de les Maçanes. Ens han demanat un disseny per a fer camisetes i ací tenim el resultat.

Les estan venent a 10 €. Si voleu col·laborar comprant alguna camiseta, la podeu demanar al Facebook de Sant Gregori o enviar un correuet a: llumeners2012@gmail.com

Ametllers florits. La Torre 2011

0

Passejant pels bancals de La Torre…

Aigua i més aigua a la Banyà de la Torre

0

Banyà Fadrins 2010

ARTICLE PUBLICAT EN ARAMULTIMÈDIA

J.ORTS | Actualitzat: 16/08/2010 – Unes 2.000 persones van participar diumenge de migdia en la tradicional Banyà de la Torre de les Maçanes, en la qual es van consumir 50.000 litres d’aigua en una hora. Només un però, la gelor va dissuadir a molts de participar-hi enguany.

La Torre de les Maçanes va celebrar diumenge 15 d’agost la seua tradicional festa de la Banyà, en l’última jornada de les festes dels Fadrins. L’ambient excessivament fresc i l’amenaça de pluja van refredar la participació en la festa de l’aigua, en la qual es van consumir uns 50.000 litres d’aigua, en la seua majoria potable, durant una hora al migdia.

Segons membres de la comissió de festes de Fadrins 2010, s’estima que unes 2.000 persones van prendre part en la Banyà d’enguany, veïns i estiuejants del poble de la Torre, però també d’altres punts de la província, com Alacant, Alcoi, Mutxamel, El Campello, Xixona o altres localitats properes.

Banyà Fadrins 2010

Impacients, alguns dels participants no van poder esperar al tradicional coet de les 13 hores, el que dóna pas als 60 minuts que dura la guerra de l’aigua en els carrers torrudans. Un petard que els festers van disparar puntual i que va obrir l’aixeta de les quatre cubes d’aigua (de 10.000 m3 cadascuna) de les quals es disposava.

Complint una regla no escrita i en pro del bon ambient, els més fanàtics de la Banyà de la Torre no van dubtar a disfressar-se. Toreros, sevillanes, els vestits més estrafolaris i fins i tot la Copa del Món (acompanyada del polp Paul) es van deixar veure entre poals d’aigua, més freda impossible.

Enmig d’aquest ambient, centenars de visitants ocasionals amuntegats davant dels dipòsits d’aigua i els sis dolls de la font major del poble. El pati de l’Escola o les mànegues d’aigua caigudes del cel des de les balconades de l’Avinguda d’Espanya, completaven les opcions per a aprovisionar-se o remullar-se, segons gustos.

Al final, una hora i milers de capbussons després, ningú va quedar sec. Fins i tot els membres de la xaranga, que no van trobar resguard suficient. Un resguard que solament van trobar els també centenars de turistes que van pujar a la Torre, però van optar per no passar del cartell de benvinguda a la localitat més xicoteta de l’Alacantí. És l’única forma de romandre a resguard dels poals d’aigua de la Banyà: no entrar en la Torre (o no eixir de casa) entre la 1 i les 2 del 15 d’agost.

Va ser a les dues en punt quan un altre coet va assenyalar la fi de festa. I després? El bon ambient va seguir en els carrers xopats, amb cervesa, música i el rellotge dels Fadrins començant el compte arrere.

La Senyal + Santi Campillo & The Electric Band en la Festa dels Fadrins!

0

Web de Santiago Campillo & The Electric Band

Descarregar per imprimir: poster A3, en pdf, comprimit en zip (3,6 MB)

La Senyal en MySpace

En Facebook: La Senyal Pop Pock

Asistir al Esdeveniment: LA SENYAL + SANTIAGO CAMPILLO & ELECTRIC BAND.

En Facebook: Fadrins de La Torre 2010

Asistir al Esdeveniment: Festa dels Fadrins 2010

La Torre de les Maçanes. Dijous, 12 d’agost, a les 11 de la nit, al Pati de les Escoles


Fadrins 2010. Del 12 al 15 d’agost

0

Un espai public geolocalitzat per a La Torre

0

Ester ens ha enviat un correu-et amb una proposta per a provar una nova xarxa social per al nostre poble en Meipi

Correu d’Ester:
És un espai public digital i abarca el territori torruà.
En ell es pot xarrar com si fós un plaça sobre el paisatge de La Torre, (perqué pots obrir temes de conversació amb imatges i que els demés el comenten). Amb l’avantatge de que les conversacions queden geolocalitzades.
He posat una entrada d’exemple en cada categoria: fem memòria (coses que millor no s’obliden, ací no teni jo imatges i he posat una del Brull..), valorem (coses que podrien arribar a ser característiques o patrimonials, però encara no estan catalogades, si és que podrien estar-ho), activitats (coses que fem pel territori, passejar, repoblar, excursions,…), i conflictes (…)
És important que no són coses exactes, son RUMORS que has sentit o coses que penses. La idea és que si es vegera molt d’interés en alguns llocs o alguns conflictes es podria catalogar o actuar o organitzar activitats més seriosament.
La idea també és, perqué és un espai públic, que hi participe tothom que siga o tinga relació amb La Torre. Jo ho estic fent com un simulacro, però vos ho envie per si vos mola la idea i voleu participar.

Dades sobre Sant Gregori

0

Algunes dades sobre Sant Gregori, Cardenal-Bisbe d’Ostia

Enciclopedia Cattolica

Edit. Città del Vaticano. Tomo VI, Columna 1111
Es desconeix l’any i el lloc del seu naixement, però amb precisió sabem l’any de la mort, sobrevinguda el 9 de maig de 1044 a Logronyo (Navarra?). Fou monjo benedictí, abat de Sant Cosme i Sant Damià a Mica Aurea, Roma (998-1004).
Fou elegit Bisbe d’Ostia (ciutat portuària depenent de la capital italiana) probablement sota el pontificat de Benedicte IX, cap a l’any 1033-34. Alguns dels seus biògrafs refereixen que fou bibliotecari de la Santa Església Romana, mentre que d’altres diuen que tal volta fou Canceller.
“Certament fou un home de gran doctrina i santedat. L’any 1039 fou enviat pel Papa Benedicte IX al Regne de Navarra, perquè aquest Regne estava infestat per una plaga de llagosta. Amb “el senyal de la Creu” va lliurar aquella terra, cosa que fa que encara avui sigui invocat contra la llagosta i d’altres insectes nocius.

Bibliotheca Sanctorum

Edit. Instituto Giovani XXIII. Pontificia Università Lateranense, 1966. Tomo VII, pp.207.
La documentació sobre aquest sant no és molt segura.
Cardenal-Bisbe d’Ostia (del Col·legi cardenalici, del grup dels Cardenals-Bisbes, amb dret de vot per elegir el Papa).
Fou legat pontifici a Navarra per cinc anys. En la legació va morir el 9 de maig de 1048 [1].
Degué rebre gran estima per haver obtingut de Déu el miraculós alliberament del flagell de la llagosta als territoris de la Rioja.
Abans del seu nomenament com a Bisbe d’Ostia, havia sigut abat al monestir de Sant Cosme i Sant Damià (998-1004).
L’any 1266 les seves relíquies foren retrobades a Logronyo. L’any 1754 el seu culte estava ja estès completament a Navarra. Actualment sols està viu a La Rioja on se’l invoca contra els insectes nocius.(¿?)

Diccionario de Geografía e Historia de Navarra y Provincias Vascongadas

Real Academia de la Historia, Madrid 1802. Tomo II, pp. 296.
San Gregorio, monte del 2º part. de la mer. de Estella, del Reino de Navarra, valle de Lin, que divide este en dos partes o corriedos. Báñanla los rios Ega y Urederra, dexándolo casi aislado. Sua altura quita la vista meridional al corriedo Larrión. [2]

Més bibliograria

  • Acta S.S., maig, II, Venècia 1738. pp. 463-465
  • BHL, I,nº 3670 pp.547-548
  • Das Papsttum und die Königreiche Navarra und Aragón bis zur Mitte des XII.Jahrhunderts P. Kehr. Berlín 1928. pp.62-88

———-
[1] Aquesta dada de l’any, com podem observar, no és coherent en ambdues referències, amb una diferència de quatre anys.

[2] Crida l’atenció com aquest diccionari sols es refereix a la muntanya que s’anomena de Sant Gregori, y no fa cap referència més del Sant que al segle XI els va alliberar de la plaga de llagosta i que és el que dóna nom a l’anomenada muntanya.
Go to Top