Amics Pelegrins,… bon camí


“Arzua, 38Km per a Santiago.”
Diu el mns que he rebut fa un estona.

Són dos amics, que demostrant la seua constància arriben a Compostel·la acabant el seu pelegrinatge.

Enguany només podien ser 10 dies de camí (molt ajustat), però van a aconseguir-ho.

Dels seus comentaris del camí, intuïsc l’experiència que estan vivint.
El camí, el parsimoniós viatge a peu, esglésies, monestirs, albergs, catedrals; un camí d’art i història, de diferents paisatges que vas descobrint pas a pas amb el teu esforç.
Les sensacions (brisa, vent, sol, pluja, xafar una merda de vaca, menjar, beure, … descansar);
la gent (d’allí o de qualsevol part del món) que coneixes i que possiblement mai tornaràs a veure.

No sé, deuen ser moltes experiències, que sens dubte deixen empremta.

Jo, no he fet el Camí de Santiago, encara, però puc assegurar-vos amics pelegrins, que molts de nosaltres, hem fet el Camí amb vosaltres.

Salut i ànim en els 38 que queden.

Pauet i els Nòmades: Santiago

El Arca: Camino de Santiago

L’excursió de Relleu

Huit i mitja del matí. La vara a l’olivera de la plaça.
T’has fet cafè?, pregunta Albert eixint del forn.
Anem!
Un cantahueset? Eh..! Tirali!.

Eixim del bar i ja está Llorenç tot equipat, esperat-nos.
Enseguida Rebeca molt ben acompanyada per dos amics de Xixona, Aitor i Christian.
Darrere dos Xixonencs més. Bai! que animalades.
Son Xabi i Roque que tenen ganes de compartir camí i amistat.
Ens reunim a l’olivera.
Pel Carrer Major ve Felipe i pel Carrer La Creu, Marc. Agradable sorpresa.
Sembla que ja estem.
Ens falta Pau que l’arrepleguem al castell a la porta de sa casa, i comencem el camí.

Un dia boníssim, el sol ens acompanya, els ametlers florits, l’ambient i el camp nets per la pluja dels dies passats.
Verds, grocs, blancs, rossa, blaus, contrastes de colors que ens regala el paisatge. Perfecte!.

No ho sabiem però encara no estàvem tots. En la Rabosina es va incorporar al camí un gosset molt simpàtic. Edu, el gosset de Miguel el que viu en la Rabosina. Davant i darrere, darrere i davant, el gosset fa més camí que ningú, i sembla content.

Arribem al Collao, i no ens fa gracia la costera, després d’haver-ne muntat ja alguna que altra.

Ens quedem de pedra, quant passem per mas de la Zurca i veiem la carrasca a trossos, per a fer foc. La carrasca estava inclosa en el Catàleg d’Arbres Monumentals (i d’interés) de La Torre. Si llegiu el catàleg veureu que estava predestinada a secar-se, però de tota manera ens hem quedat molt flipats.

Passem Nofre i parem a esmorzar al maset El Borreguero.
Que maravella. El Puig davant nosaltres i al nostre voltant pinar i ametlers florits.
Quant acambem d’esmorzar, dona la sensció que ja hem fet l’excursió, i estem, encara, a mitjan camí.

Seguim; ho duem bé. el camí d’ara en avant es més suau i discorris per enmig del la pinada; no es fa pesat.
La serra Aitana I El Puig Campana son l’escenari que ens acompanya tot el recorregut.

Es l’una del mig dia i ja estem en Relleu.
Edu s’amolla als primers xiquets que veu, i ens costa recuperar-lo a la nostra companya.

Tot tancat. On podem fer-se un piscolabis?
En ve al cap eixa frase que m’han dit més d’una volta: “Relleu ens a passat davant!!” referit-se a La Torre, i jo pense: (…?).
Al final al bar Sacha ens podem fer un piscolabis i enseguida arriben els cotxes per a tornar a La Torre.

Un agraïment molt gran a eixes persones que a mig dia, deixaren el que estaven fent per a vindre a arreplegar-nos. Gracies.

Després de deixar a Edu on l’aviem trobat, cuento contat, si t’ha agradat ja s’ha acabat.

Una excursió inoblidable pel paisatge i la companyia.

No tardarem en fer-ne un altra.

Excursió nocturna

Lluna plena… fresqueta de la nit…
Passeig nocturn per tots els que vulguen
Dissabte, 21 de juny

Eixirem des de l’olivera de la plaça a les 10,30 de la nit, després de sopar, cap al Pla Verd, i pel cami de les Parades i de la Rabosina, tornarem al poble per la vora del Moral.

Seria convenient que al menys els adults portaren xaleco refractari.

Animeu-vos…!!! Us esperem

La Ruta Sud-Est del Camí de Santiago

LA TORRE EN EL CAMÍ XACOBEU

La Asociación de Amigos del Camino de Santiago en Alicante“, publica en l’últim número de la seua revista la noticia del: “Projecte d’ apertura de ramals del Camí de Santiago del Sud-Est de la Península per les comarques d’Alacant.”

Ja sabeu que, fa temps, un membre d’ aquesta associació (Juan Romero), es va posar en contacte amb membres del Rentonar, a fi de col·laborar amb ells en l’elecció de la nova ruta, que actualment passa per La Torre, i ens permetrà arribar a Santiago de Compostel·la des de Benidorm, per ramal de la nova senda Sud-Est.

“…Los peregrinos mediavales empezaban el Camino de Santiago desde la puerta de su casa, ya que en aquellos tiempos no existian los medios de transporte con que contamos ahora”.

Es de menció la tasca de Juan Romero i de persones com ell que, per a dur endavant aquest projecte, ha posat en contacte a gent de Benidorm, Finestrat, Orxeta, Relleu, La Torre de les Maçanes, Ibi Onil, Biar i Villena, per obrir la nova ruta.

La revista de l’associació (febrer 08), publica:

La Provincia de Alicante se ha dividido en:

  • Ruta Sur: Comienza en Torrevieja y, a través de San Miguel de Salinas y Bigastro, alcanza a Orihuela y desde esta localidad sigueindo la Senda del Poeta y la Ruta del Cid, se une al Camino del Sureste en Monforte del Cid, pasando antes por Albatera, Crevillent y Elche.
  • Ruta Central: Tiene su inicio en la ciudad de Benidorm con dirección a Finestrat, Orxeta, Relleu, La Torre de les Maçanes, Ibi, Onil, Biar y Villena, punto donde se une al Camino del Sureste.
  • Ruta Norte: Tendría su origen en las ciudades de Dénia, Xàbia y Benissa. Unificando las tres rutas en Alcalalí. Desde Dénia, iría por Pedreguer, pasando por Llosa de Camatxo hasta Alcalalí. Desde Jávea iria por Gata de Gorgos y Pedreguer, donde se uniría a la anterior. Desde Benissa, podría ampliarse hasta Calpe, e iría hasta Alcalalí pasando por Xaló.

Desde Alcalalí continuarían las tres rutas ya unificadas por Murla, Benigembla, Castell de Castells, Famorca, Fageca, Benimassot, Balones, Millena, Cocentania y Alcoi, cruzando el parque natural de la Font Roja, se uniría a la Ruta Central de Ibi.

Des del Rentonar volem donar a conéixer aquestes rutes (sobre tot, la Ruta Central, que creua el nostre terme) i animar a pelegrins i senderistes, a conéixer aquest camí i els pobles per on passa.

Proposta per a tots els públics

Un passeig respectuòs per la via pecuària dels Castellans al Barranquet de les Alcoies per gaudir de l’eclossió de la primavera.

Rosselles, aromes de mil flors, aigua clara que davalla pel barranc, xoperes que filtren la llum pel camí…

Aquest indret és molt transitat per allò de “fer guerra al col·lesterol” i canvia molt segons l’estació de l’any degut al conreu de sembrats.
És una de les poques planícies en l’esquerpa geografia torrudana i té el sabor inigualable de la terra treballada barrejada amb la natura en estat pur de les pinades i carrascarets. Pel camí trobarem la Font de les Parades que ha reviscolat una mica desprès d’anys de sequera i, si teniu gana de collir alguna floreta, en trobareu moltes i belles per les vores del camí (feu-ho amb cura i respecte, com correspón). Fenoll, romer, timó…

UN BON PASSEIG PER A LA GENT QUE S’ESTIMA LA NATURA…

BON CAMÍ, AMICS…

Referències: sortim des del poble en direcció a la desviació Relleu-Benidorm i, a mitjàn desviació trobem el ramal senyalitzat com a Camí Rural Pla verd- Els Castellans. En arribar a la següent creuera tirem a ma dreta i seguim per la pista (si volem) fins el Volaor, des d’on tornarem al poble; o a l’esquerra fins La Canaleta o travessant pel Pinar de La Foia Boix. Són uns 4-5 quilòmetres, però pots tornar-te’n pel mateix camí si ja en tens prou. Per als caminants experimentats té el defecte que és pista esfaltada, i això no mola… No pot ser perfecte per a tots… Salut i bon camí.