Aigua i més aigua a la Banyà de la Torre

Banyà Fadrins 2010

ARTICLE PUBLICAT EN ARAMULTIMÈDIA

J.ORTS | Actualitzat: 16/08/2010 – Unes 2.000 persones van participar diumenge de migdia en la tradicional Banyà de la Torre de les Maçanes, en la qual es van consumir 50.000 litres d’aigua en una hora. Només un però, la gelor va dissuadir a molts de participar-hi enguany.

La Torre de les Maçanes va celebrar diumenge 15 d’agost la seua tradicional festa de la Banyà, en l’última jornada de les festes dels Fadrins. L’ambient excessivament fresc i l’amenaça de pluja van refredar la participació en la festa de l’aigua, en la qual es van consumir uns 50.000 litres d’aigua, en la seua majoria potable, durant una hora al migdia.

Segons membres de la comissió de festes de Fadrins 2010, s’estima que unes 2.000 persones van prendre part en la Banyà d’enguany, veïns i estiuejants del poble de la Torre, però també d’altres punts de la província, com Alacant, Alcoi, Mutxamel, El Campello, Xixona o altres localitats properes.

Banyà Fadrins 2010

Impacients, alguns dels participants no van poder esperar al tradicional coet de les 13 hores, el que dóna pas als 60 minuts que dura la guerra de l’aigua en els carrers torrudans. Un petard que els festers van disparar puntual i que va obrir l’aixeta de les quatre cubes d’aigua (de 10.000 m3 cadascuna) de les quals es disposava.

Complint una regla no escrita i en pro del bon ambient, els més fanàtics de la Banyà de la Torre no van dubtar a disfressar-se. Toreros, sevillanes, els vestits més estrafolaris i fins i tot la Copa del Món (acompanyada del polp Paul) es van deixar veure entre poals d’aigua, més freda impossible.

Enmig d’aquest ambient, centenars de visitants ocasionals amuntegats davant dels dipòsits d’aigua i els sis dolls de la font major del poble. El pati de l’Escola o les mànegues d’aigua caigudes del cel des de les balconades de l’Avinguda d’Espanya, completaven les opcions per a aprovisionar-se o remullar-se, segons gustos.

Al final, una hora i milers de capbussons després, ningú va quedar sec. Fins i tot els membres de la xaranga, que no van trobar resguard suficient. Un resguard que solament van trobar els també centenars de turistes que van pujar a la Torre, però van optar per no passar del cartell de benvinguda a la localitat més xicoteta de l’Alacantí. És l’única forma de romandre a resguard dels poals d’aigua de la Banyà: no entrar en la Torre (o no eixir de casa) entre la 1 i les 2 del 15 d’agost.

Va ser a les dues en punt quan un altre coet va assenyalar la fi de festa. I després? El bon ambient va seguir en els carrers xopats, amb cervesa, música i el rellotge dels Fadrins començant el compte arrere.

La Senyal + Santi Campillo & The Electric Band en la Festa dels Fadrins!

Web de Santiago Campillo & The Electric Band

Descarregar per imprimir: poster A3, en pdf, comprimit en zip (3,6 MB)

 

La Senyal en MySpace

En Facebook: La Senyal Pop Pock

Asistir al Esdeveniment: LA SENYAL + SANTIAGO CAMPILLO & ELECTRIC BAND.

En Facebook: Fadrins de La Torre 2010

Asistir al Esdeveniment: Festa dels Fadrins 2010

La Torre de les Maçanes. Dijous, 12 d’agost, a les 11 de la nit, al Pati de les Escoles


Un espai public geolocalitzat per a La Torre

Ester ens ha enviat un correu-et amb una proposta per a provar una nova xarxa social per al nostre poble en Meipi

Correu d’Ester:
És un espai public digital i abarca el territori torruà.
En ell es pot xarrar com si fós un plaça sobre el paisatge de La Torre, (perqué pots obrir temes de conversació amb imatges i que els demés el comenten). Amb l’avantatge de que les conversacions queden geolocalitzades.
He posat una entrada d’exemple en cada categoria: fem memòria (coses que millor no s’obliden, ací no teni jo imatges i he posat una del Brull..), valorem (coses que podrien arribar a ser característiques o patrimonials, però encara no estan catalogades, si és que podrien estar-ho), activitats (coses que fem pel territori, passejar, repoblar, excursions,…), i conflictes (…)
És important que no són coses exactes, son RUMORS que has sentit o coses que penses. La idea és que si es vegera molt d’interés en alguns llocs o alguns conflictes es podria catalogar o actuar o organitzar activitats més seriosament.
La idea també és, perqué és un espai públic, que hi participe tothom que siga o tinga relació amb La Torre. Jo ho estic fent com un simulacro, però vos ho envie per si vos mola la idea i voleu participar.

Dades sobre Sant Gregori

Algunes dades sobre Sant Gregori, Cardenal-Bisbe d’Ostia

Enciclopedia Cattolica

Edit. Città del Vaticano. Tomo VI, Columna 1111
Es desconeix l’any i el lloc del seu naixement, però amb precisió sabem l’any de la mort, sobrevinguda el 9 de maig de 1044 a Logronyo (Navarra?). Fou monjo benedictí, abat de Sant Cosme i Sant Damià a Mica Aurea, Roma (998-1004).
Fou elegit Bisbe d’Ostia (ciutat portuària depenent de la capital italiana) probablement sota el pontificat de Benedicte IX, cap a l’any 1033-34. Alguns dels seus biògrafs refereixen que fou bibliotecari de la Santa Església Romana, mentre que d’altres diuen que tal volta fou Canceller.
“Certament fou un home de gran doctrina i santedat. L’any 1039 fou enviat pel Papa Benedicte IX al Regne de Navarra, perquè aquest Regne estava infestat per una plaga de llagosta. Amb “el senyal de la Creu” va lliurar aquella terra, cosa que fa que encara avui sigui invocat contra la llagosta i d’altres insectes nocius.

Bibliotheca Sanctorum

Edit. Instituto Giovani XXIII. Pontificia Università Lateranense, 1966. Tomo VII, pp.207.
La documentació sobre aquest sant no és molt segura.
Cardenal-Bisbe d’Ostia (del Col·legi cardenalici, del grup dels Cardenals-Bisbes, amb dret de vot per elegir el Papa).
Fou legat pontifici a Navarra per cinc anys. En la legació va morir el 9 de maig de 1048 [1].
Degué rebre gran estima per haver obtingut de Déu el miraculós alliberament del flagell de la llagosta als territoris de la Rioja.
Abans del seu nomenament com a Bisbe d’Ostia, havia sigut abat al monestir de Sant Cosme i Sant Damià (998-1004).
L’any 1266 les seves relíquies foren retrobades a Logronyo. L’any 1754 el seu culte estava ja estès completament a Navarra. Actualment sols està viu a La Rioja on se’l invoca contra els insectes nocius.(¿?)

Diccionario de Geografía e Historia de Navarra y Provincias Vascongadas

Real Academia de la Historia, Madrid 1802. Tomo II, pp. 296.
San Gregorio, monte del 2º part. de la mer. de Estella, del Reino de Navarra, valle de Lin, que divide este en dos partes o corriedos. Báñanla los rios Ega y Urederra, dexándolo casi aislado. Sua altura quita la vista meridional al corriedo Larrión. [2]

Més bibliograria

  • Acta S.S., maig, II, Venècia 1738. pp. 463-465
  • BHL, I,nº 3670 pp.547-548
  • Das Papsttum und die Königreiche Navarra und Aragón bis zur Mitte des XII.Jahrhunderts P. Kehr. Berlín 1928. pp.62-88

———-
[1] Aquesta dada de l’any, com podem observar, no és coherent en ambdues referències, amb una diferència de quatre anys.

[2] Crida l’atenció com aquest diccionari sols es refereix a la muntanya que s’anomena de Sant Gregori, y no fa cap referència més del Sant que al segle XI els va alliberar de la plaga de llagosta i que és el que dóna nom a l’anomenada muntanya.

Goigs a Sant Gregori, Bisbe d’Òstia

Patró de la vila de La Torre de les Maçanes

(En Wiki de Poble)
Lletra:

Pues rindes al más altivo,
y con tu poder espantas;
DEFENDED SIEMPRE LAS PLANTAS DE TODO ANIMAL NOCIVO.

I

Un consuelo general
Navarra al Papa pidió,
y luego se desterró
de su tierra todo mal.
Alcanzó remedio igual
por ser tú caritativo.
DEFENDED… etc.

II

Cuando ya más afligida
toda España se encontraba,
en nuestro favor fiaba
hallar su consuelo y vida;
por lo que a vos recogida,
halló en vos conservativo.
DEFENDED… etc

III

Cuando acababa con los bienes
y todo su campo agosta
aquella mala langosta,
la ira de Dios detienes;
por lo que mil parabienes
todo el mundo os da festivo.
DEFENDED… etc.

IV

Es maravilla y portento
ver tu favor tan gracioso,
y al verle tan misterioso
queda el corazón atento.
Llenos de todo contento
buscan tal preparativo.
DEFENDED… etc.

V

Vuestros ruegos soberanos
aplacaron toda ira,
y así de todos la mira
fue dejarse muy ufanos
sus bienes en vuestras manos
por hallaros compasivo.
DEFENDED… etc.

VI

Vuestro celo con espanto
hizo tan raro su fruto,
que el más pertinaz redujo
a una vida de un santo,
convertiste en puro llanto
al corazón más altivo,
DEFENDED … etc.

VII

Vuestra agua soberana
es nuestro total remedio
y el más poderoso medio
por quien la planta se ufana;
en los campos todo grana
sin tener comparativo.
DEFENDED… etc.

VIII

Hide, antigua población,
hoy Torre de les Maçanes,
a influencias soberanas
os venera por Patrón
Logremos tu protección
de males preservativo.
DEFENDED… etc.
Pues rindes al más altivo
y con tu poder espantas;
DEFENDED SIEMPRE LAS PLANTAS
DE TODO ANIMAL NOCIVO.

Llumeners i Clavaries

Sant Gregori. La Torre de les Maçanes

Algunes notes sobre les paraules “Llumener i Clavariessa”

El culte cristià de devoció a Jesucrist, La Mare de Déu o els Sants, es manifesta en formes diferents segons el pobles, però hi ha elements comuns que pertanyen a la tradició jueva-bíblica. Els tres pilars en els quals la religiositat popular pren la seva forma externa són: L’ALMOINA, LES ORACIONS I EL SACRIFICI.
Aquestos tres elements també estan presents en la religiositat que envolta el culte cristià a La Torre de les Maçanes. Cada Imatge de Sant o de La Mare de Déu rep dels fidels cristians diferents formes de culte (novenaris, misses festives, pregàries…) en les que apareixen els tres elements esmentats.
Des de ben antic hi ha la constància documental d’una forma de manteniment del culte de diferents imatges a la Parròquia de La Torre de les Maçanes. Aquest col·lectiu que té la funció de pagar les despeses del culte d’un sant rep el nom de LLUMINÀRIA, (en altres llocs s’anomenen confraries, cambreries, etc…) existint la de la Mare de Déu del Roser, El Santíssim Sagrament o Sant Gregori. El nom de LLUMINÀRIA fa clara referència al pagament dels llums (ciris) que havien de cremar en l’altar del sant durant tot l’any. Aquestos ciris esdevenen el signe visible de la devoció continuada i del culte ininterromput al Sant – en el nostre cas a Sant Gregori-. S’estableix un sistema d’elecció de LLUMENERS que hauran de garantir el manteniment del culte i hauran de córrer amb les despeses de la cera de l’altar de Sant Gregori, reunint els diners necessaris en nom de tota la comunitat Parroquial.
Pel que fa a la paraula “CLAVARIESSA” [1] , s’insereix dins l’element SACRIFICIAL de la religiositat popular. Els clavaris i clavàries són els encarregats de representar la comunitat a l’hora d’oferir al Sant qualsevol forma de sacrifici. El sacrifici de portar un pes, d’estar de genolls, de caminar descalç, de privar-se d’algun menjar etc…, està present en moltes manifestacions culturals de religiositat popular.
En el cas concret de la nostra Festa Major, LES CLAVÀRIES de Sant Gregori ha d’ésser escollides pels membres de la LLUMINÀRIA d’entre les xiques fadrines de la comunitat. Elles oferiran el sacrifici del seu esforç en nom de tot el poble, representant la puresa de les intencions dels fidels, més que la puresa o virginitat físiques (que també).
DELS TRES ELEMENTS ESMENTATS al principi d’aquestes notes, a La Torre de les Maçanes, malgrat les transformacions que s’han produït al llarg dels anys, ELS LLUMENERS I LES CLAVÀRIES, representen la manifestació vivent del manteniment del culte cristià a Sant Gregori d’Ostia des de la més pura tradició bíblica. Elles com a ofrena sacrificial dels dons de la terra i ells com a mantenidors dels llums que il·luminen l’altar, com a mantenidors de les flames de la fe de tot un poble.
Pau Torregrossa. La Torre de les Maçanes. Gener 2001

[1] Clavariessa : És una paraula castellanitzada. Més correctament s’hauria de dir CLAVÀRIA.

Amics Pelegrins,… bon camí


“Arzua, 38Km per a Santiago.”
Diu el mns que he rebut fa un estona.

Són dos amics, que demostrant la seua constància arriben a Compostel·la acabant el seu pelegrinatge.

Enguany només podien ser 10 dies de camí (molt ajustat), però van a aconseguir-ho.

Dels seus comentaris del camí, intuïsc l’experiència que estan vivint.
El camí, el parsimoniós viatge a peu, esglésies, monestirs, albergs, catedrals; un camí d’art i història, de diferents paisatges que vas descobrint pas a pas amb el teu esforç.
Les sensacions (brisa, vent, sol, pluja, xafar una merda de vaca, menjar, beure, … descansar);
la gent (d’allí o de qualsevol part del món) que coneixes i que possiblement mai tornaràs a veure.

No sé, deuen ser moltes experiències, que sens dubte deixen empremta.

Jo, no he fet el Camí de Santiago, encara, però puc assegurar-vos amics pelegrins, que molts de nosaltres, hem fet el Camí amb vosaltres.

Salut i ànim en els 38 que queden.

Pauet i els Nòmades: Santiago

El Arca: Camino de Santiago

Història de Festes: Fadrins 2002 en La Torre

Tonin, la nostra inspiració...

Tonin, un bon amic de La Festa…

La Wiki de Fadrins
Han cambiado muchas cosas en estos seis años y la memoria empieza a fallar. Pero a veces, al volver atrás en el tiempo, hay historias que te hacen reír (mucho) y pensar (sobre todo, pensar…).

Festes dels Pobles

2002 fue para nosotros un año especial. Y nos apetecía publicar en Internet este programa de fiestas.

Dedicat al Tio Juanito i a Tonin de La Canaleta.

(Nota: Si no puedes ver la miniatura animada del libro, te aconsejamos que descargues Firefox.)
Patronat de Festes de La TorreNOTA DE TRABAJO: Estamos preparando La Wiki de Fadrins, y lo primero que queremos hacer es un Manual Festero para facilitar las tareas de organización y gestión de todo el año (pretendemos hacer lo mismo con el resto de festividades). Puedes aportar tu experiencia y colaborar en su realización. Es libre, y no necesitas registrarte. Por si aún no te atreves con la edición Wiki, pero estás interesado en aportar algo: ContacteEl Carreró: 965 61 95 83