Posts tagged Festes dels Pobles

Festa del Pa Beneït. Sant Gregori. La Torre de les Maçanes

Festes de Sant Gregori 2012. La Torre de les Maçanes

0

Després de molts anys en els què “La Dipu” ens ha estat “regalant” el Llibre de Festes a canvi del Discurs del Balcó de l’Ajuntament, “me llena de orgullo y satisfacsión” dir que aquest any hem tingut l’oportunitat de dissenyar el Llibre de Festes del nostre poble, La Torre les Maçanes. Esperem que vos agrade.
Les festes són els dies 4, 5, 6 i 9 de maig. Vos convidem a conèixer el que ens fa diferents i volem compartir…

Programa d’Actes

Diumenge, abril 29

Divendres 4 maig

  • 09:00 – Volteig general de campanes.
  • 10:00 – Arranjament dels carrers del poble i recollida de la sàlvia per perfumar el temple.
  • 11:00 – Primera part del parc infantil.
  • 16:00 – Continuació del parc infantil.
  • 19:00 – Passacarrer per la Societat Musical L’Aliança del nostre poble.
  • 20:00 – Pregó de festes.
  • 20:30 – Llumeners i clavariesses es dirigirirán al temple per fer l’Ofrena de Flors al nostre Sant Patró Sant Gregori.
  • 12:30 – Gran ball amenitzat per una fabulosa orquestra.

Dissabte, 5 maig

  • 09:00 – Despertada i passacarrer.
  • 10:00 – Exhibició de Trial indor.
  • 11:00 – Jocs i tallers per als nens.
  • 14:00 – Gran paella popular.
  • 17:00 – Disco-mòbil.
  • 12:00 – Correfoc.
  • 01:30 – Disco-mòbil.

Diumenge, maig 6

  • 09:00 – Volteig general de campanes, passacarrer i llançament de coets.
  • 10:30 – Recollida de clavariesses i seguidament desfilada cap a l’església on se celebrarà la …
  • 12:00 – Missa cantada en honor a Sant Gregori, benedicció i repartiment de pans.
  • 19:00 – Danses pel grup de Xixona.
  • 20:00 – Actuació del grup Serenata a la Casa de Cultura.

Dimecres 9 de maig

  • 09:00 – Volteig general de campanes, passacarrer i llançament de coets.
  • 10:30 – Recollida de clavariesses i seguidament desfilada cap a l’església on se celebrarà la missa.
  • 12:00 – Solemne missa cantada en honor a Sant Gregori. Pregària pels nostres difunts.
  • 20:00 – Solemne processó del nostre Sant Patró amb la “cremà de l’estampeta”. En finalitzar es nomenaran els festers del proper any i es dispararà la traca del final de festa.

Paraules de Festa

0

Exposició sobre la Festa del Pa Beneït
de La Torre de les Maçanes

El diumenge 29 d’abril, a les 13:00 hores, en l’espai emblemàtic de “La Casa Alta” (Torre Almohade que dona nom i identitat al poble) ara convertit en museu, S’INAUGURARÀ l’exposició “Paraules de festa”

Una mostra per donar a conèixer millor una de les mes ancestrals i arrelades tradicions festeres de les comarques de la muntanya. La Torre de les Maçanes, cada mes de maig, renova el ritual del “Pa Beneït”.

Amb aquesta exposició es tracta de fer un recull d’objectes que expliquen al visitant la tradició de l’ofrena dels pans a Sant Gregori. Es podrà veure des del procés d’elaboració dels pans beneïts, fins una petita mostra d’indumentària tradicional dels segles XVIII i XIX.

Els llumeners de Sant Gregori i molts veïns i veïnes del poble, han muntat aquesta exposició sobre les paraules pròpies que identifiquen el ritual, la desfilada i l’ofrena dels pans. S’ha contat també amb la inestimable ajuda d’Immaculada García Silvestre (de Fil de Vint – Alcoi) pel que fa als aspectes de documentació i assessorament en matèria indumentarística, així com en la cessió de peces de roba antiga i adreç de la roba tradicional masculina i femenina de les nostres comarques.

El responsable de l’exposició, Pau Torregrossa ens explica que “podrem fer un petit recorregut per la història i la tradició més autèntiques de La Torre de les Maçanes així com conèixer millor una de les nostres festes més curioses i emblemàtiques”.

L’exposició es podrà visitar durant tot el mes de maig. L’horari del dia 4 al 9 de maig, a la vesprada, de 17 a 20 hores. I la resta els caps de setmana, dissabte a la vesprada i diumenge al matí.


Veure La Casa Alta en un mapa més gran

Camisetes Sant Gregori 2012

0

Col·labora amb La Festa!

Este any, Sóc de Poble col·labora amb els festers de Sant Gregori de La Torre de les Maçanes. Ens han demanat un disseny per a fer camisetes i ací tenim el resultat.

Les estan venent a 10 €. Si voleu col·laborar comprant alguna camiseta, la podeu demanar al Facebook de Sant Gregori o enviar un correuet a: llumeners2012@gmail.com

Poble a Poble. Directori de Recursos Locals

0

Recursos Locals Poble a Poble

Envia’ns informació del lloc on vius: pobleapoble.com

Un directori on particulars i col·lectius sense ànim de lucre, poden difondre les seues activitats gratuïtament, i les empreses poden promocionar els seus productes o serveis per quinze euros a l’any.

Com afegir una web al directori?

Poble a PobleGRATIS: Persona o Col·lectiu sense ànim de lucre. Tens dos opcions:

PATROCINADORS: Empreses, per 15 €/any (sense IVA).

El servei costa 15 € l’any (sense IVA). El pagament es realitza per transferència bancària. Ens posarem en contacte amb tu per email o per telèfon per enviar-te el número de compte on fer l’ingrés i t’enviarem la factura per correu electrònic en format PDF.

Aigua i més aigua a la Banyà de la Torre

0

Banyà Fadrins 2010

ARTICLE PUBLICAT EN ARAMULTIMÈDIA

J.ORTS | Actualitzat: 16/08/2010 – Unes 2.000 persones van participar diumenge de migdia en la tradicional Banyà de la Torre de les Maçanes, en la qual es van consumir 50.000 litres d’aigua en una hora. Només un però, la gelor va dissuadir a molts de participar-hi enguany.

La Torre de les Maçanes va celebrar diumenge 15 d’agost la seua tradicional festa de la Banyà, en l’última jornada de les festes dels Fadrins. L’ambient excessivament fresc i l’amenaça de pluja van refredar la participació en la festa de l’aigua, en la qual es van consumir uns 50.000 litres d’aigua, en la seua majoria potable, durant una hora al migdia.

Segons membres de la comissió de festes de Fadrins 2010, s’estima que unes 2.000 persones van prendre part en la Banyà d’enguany, veïns i estiuejants del poble de la Torre, però també d’altres punts de la província, com Alacant, Alcoi, Mutxamel, El Campello, Xixona o altres localitats properes.

Banyà Fadrins 2010

Impacients, alguns dels participants no van poder esperar al tradicional coet de les 13 hores, el que dóna pas als 60 minuts que dura la guerra de l’aigua en els carrers torrudans. Un petard que els festers van disparar puntual i que va obrir l’aixeta de les quatre cubes d’aigua (de 10.000 m3 cadascuna) de les quals es disposava.

Complint una regla no escrita i en pro del bon ambient, els més fanàtics de la Banyà de la Torre no van dubtar a disfressar-se. Toreros, sevillanes, els vestits més estrafolaris i fins i tot la Copa del Món (acompanyada del polp Paul) es van deixar veure entre poals d’aigua, més freda impossible.

Enmig d’aquest ambient, centenars de visitants ocasionals amuntegats davant dels dipòsits d’aigua i els sis dolls de la font major del poble. El pati de l’Escola o les mànegues d’aigua caigudes del cel des de les balconades de l’Avinguda d’Espanya, completaven les opcions per a aprovisionar-se o remullar-se, segons gustos.

Al final, una hora i milers de capbussons després, ningú va quedar sec. Fins i tot els membres de la xaranga, que no van trobar resguard suficient. Un resguard que solament van trobar els també centenars de turistes que van pujar a la Torre, però van optar per no passar del cartell de benvinguda a la localitat més xicoteta de l’Alacantí. És l’única forma de romandre a resguard dels poals d’aigua de la Banyà: no entrar en la Torre (o no eixir de casa) entre la 1 i les 2 del 15 d’agost.

Va ser a les dues en punt quan un altre coet va assenyalar la fi de festa. I després? El bon ambient va seguir en els carrers xopats, amb cervesa, música i el rellotge dels Fadrins començant el compte arrere.

La Senyal + Santi Campillo & The Electric Band en la Festa dels Fadrins!

0

Web de Santiago Campillo & The Electric Band

Descarregar per imprimir: poster A3, en pdf, comprimit en zip (3,6 MB)

La Senyal en MySpace

En Facebook: La Senyal Pop Pock

Asistir al Esdeveniment: LA SENYAL + SANTIAGO CAMPILLO & ELECTRIC BAND.

En Facebook: Fadrins de La Torre 2010

Asistir al Esdeveniment: Festa dels Fadrins 2010

La Torre de les Maçanes. Dijous, 12 d’agost, a les 11 de la nit, al Pati de les Escoles


Fadrins 2010. Del 12 al 15 d’agost

0

Dades sobre Sant Gregori

0

Algunes dades sobre Sant Gregori, Cardenal-Bisbe d’Ostia

Enciclopedia Cattolica

Edit. Città del Vaticano. Tomo VI, Columna 1111
Es desconeix l’any i el lloc del seu naixement, però amb precisió sabem l’any de la mort, sobrevinguda el 9 de maig de 1044 a Logronyo (Navarra?). Fou monjo benedictí, abat de Sant Cosme i Sant Damià a Mica Aurea, Roma (998-1004).
Fou elegit Bisbe d’Ostia (ciutat portuària depenent de la capital italiana) probablement sota el pontificat de Benedicte IX, cap a l’any 1033-34. Alguns dels seus biògrafs refereixen que fou bibliotecari de la Santa Església Romana, mentre que d’altres diuen que tal volta fou Canceller.
“Certament fou un home de gran doctrina i santedat. L’any 1039 fou enviat pel Papa Benedicte IX al Regne de Navarra, perquè aquest Regne estava infestat per una plaga de llagosta. Amb “el senyal de la Creu” va lliurar aquella terra, cosa que fa que encara avui sigui invocat contra la llagosta i d’altres insectes nocius.

Bibliotheca Sanctorum

Edit. Instituto Giovani XXIII. Pontificia Università Lateranense, 1966. Tomo VII, pp.207.
La documentació sobre aquest sant no és molt segura.
Cardenal-Bisbe d’Ostia (del Col·legi cardenalici, del grup dels Cardenals-Bisbes, amb dret de vot per elegir el Papa).
Fou legat pontifici a Navarra per cinc anys. En la legació va morir el 9 de maig de 1048 [1].
Degué rebre gran estima per haver obtingut de Déu el miraculós alliberament del flagell de la llagosta als territoris de la Rioja.
Abans del seu nomenament com a Bisbe d’Ostia, havia sigut abat al monestir de Sant Cosme i Sant Damià (998-1004).
L’any 1266 les seves relíquies foren retrobades a Logronyo. L’any 1754 el seu culte estava ja estès completament a Navarra. Actualment sols està viu a La Rioja on se’l invoca contra els insectes nocius.(¿?)

Diccionario de Geografía e Historia de Navarra y Provincias Vascongadas

Real Academia de la Historia, Madrid 1802. Tomo II, pp. 296.
San Gregorio, monte del 2º part. de la mer. de Estella, del Reino de Navarra, valle de Lin, que divide este en dos partes o corriedos. Báñanla los rios Ega y Urederra, dexándolo casi aislado. Sua altura quita la vista meridional al corriedo Larrión. [2]

Més bibliograria

  • Acta S.S., maig, II, Venècia 1738. pp. 463-465
  • BHL, I,nº 3670 pp.547-548
  • Das Papsttum und die Königreiche Navarra und Aragón bis zur Mitte des XII.Jahrhunderts P. Kehr. Berlín 1928. pp.62-88

———-
[1] Aquesta dada de l’any, com podem observar, no és coherent en ambdues referències, amb una diferència de quatre anys.

[2] Crida l’atenció com aquest diccionari sols es refereix a la muntanya que s’anomena de Sant Gregori, y no fa cap referència més del Sant que al segle XI els va alliberar de la plaga de llagosta i que és el que dóna nom a l’anomenada muntanya.

Goigs a Sant Gregori, Bisbe d’Òstia

0
Patró de la vila de La Torre de les Maçanes

(En Wiki de Poble)
Lletra:

Pues rindes al más altivo,
y con tu poder espantas;
DEFENDED SIEMPRE LAS PLANTAS DE TODO ANIMAL NOCIVO.

I

Un consuelo general
Navarra al Papa pidió,
y luego se desterró
de su tierra todo mal.
Alcanzó remedio igual
por ser tú caritativo.
DEFENDED… etc.

II

Cuando ya más afligida
toda España se encontraba,
en nuestro favor fiaba
hallar su consuelo y vida;
por lo que a vos recogida,
halló en vos conservativo.
DEFENDED… etc

III

Cuando acababa con los bienes
y todo su campo agosta
aquella mala langosta,
la ira de Dios detienes;
por lo que mil parabienes
todo el mundo os da festivo.
DEFENDED… etc.

IV

Es maravilla y portento
ver tu favor tan gracioso,
y al verle tan misterioso
queda el corazón atento.
Llenos de todo contento
buscan tal preparativo.
DEFENDED… etc.

V

Vuestros ruegos soberanos
aplacaron toda ira,
y así de todos la mira
fue dejarse muy ufanos
sus bienes en vuestras manos
por hallaros compasivo.
DEFENDED… etc.

VI

Vuestro celo con espanto
hizo tan raro su fruto,
que el más pertinaz redujo
a una vida de un santo,
convertiste en puro llanto
al corazón más altivo,
DEFENDED … etc.

VII

Vuestra agua soberana
es nuestro total remedio
y el más poderoso medio
por quien la planta se ufana;
en los campos todo grana
sin tener comparativo.
DEFENDED… etc.

VIII

Hide, antigua población,
hoy Torre de les Maçanes,
a influencias soberanas
os venera por Patrón
Logremos tu protección
de males preservativo.
DEFENDED… etc.
Pues rindes al más altivo
y con tu poder espantas;
DEFENDED SIEMPRE LAS PLANTAS
DE TODO ANIMAL NOCIVO.

Llumeners i Clavaries

0
Sant Gregori. La Torre de les Maçanes

Algunes notes sobre les paraules “Llumener i Clavariessa”

El culte cristià de devoció a Jesucrist, La Mare de Déu o els Sants, es manifesta en formes diferents segons el pobles, però hi ha elements comuns que pertanyen a la tradició jueva-bíblica. Els tres pilars en els quals la religiositat popular pren la seva forma externa són: L’ALMOINA, LES ORACIONS I EL SACRIFICI.
Aquestos tres elements també estan presents en la religiositat que envolta el culte cristià a La Torre de les Maçanes. Cada Imatge de Sant o de La Mare de Déu rep dels fidels cristians diferents formes de culte (novenaris, misses festives, pregàries…) en les que apareixen els tres elements esmentats.
Des de ben antic hi ha la constància documental d’una forma de manteniment del culte de diferents imatges a la Parròquia de La Torre de les Maçanes. Aquest col·lectiu que té la funció de pagar les despeses del culte d’un sant rep el nom de LLUMINÀRIA, (en altres llocs s’anomenen confraries, cambreries, etc…) existint la de la Mare de Déu del Roser, El Santíssim Sagrament o Sant Gregori. El nom de LLUMINÀRIA fa clara referència al pagament dels llums (ciris) que havien de cremar en l’altar del sant durant tot l’any. Aquestos ciris esdevenen el signe visible de la devoció continuada i del culte ininterromput al Sant – en el nostre cas a Sant Gregori-. S’estableix un sistema d’elecció de LLUMENERS que hauran de garantir el manteniment del culte i hauran de córrer amb les despeses de la cera de l’altar de Sant Gregori, reunint els diners necessaris en nom de tota la comunitat Parroquial.
Pel que fa a la paraula “CLAVARIESSA” [1] , s’insereix dins l’element SACRIFICIAL de la religiositat popular. Els clavaris i clavàries són els encarregats de representar la comunitat a l’hora d’oferir al Sant qualsevol forma de sacrifici. El sacrifici de portar un pes, d’estar de genolls, de caminar descalç, de privar-se d’algun menjar etc…, està present en moltes manifestacions culturals de religiositat popular.
En el cas concret de la nostra Festa Major, LES CLAVÀRIES de Sant Gregori ha d’ésser escollides pels membres de la LLUMINÀRIA d’entre les xiques fadrines de la comunitat. Elles oferiran el sacrifici del seu esforç en nom de tot el poble, representant la puresa de les intencions dels fidels, més que la puresa o virginitat físiques (que també).
DELS TRES ELEMENTS ESMENTATS al principi d’aquestes notes, a La Torre de les Maçanes, malgrat les transformacions que s’han produït al llarg dels anys, ELS LLUMENERS I LES CLAVÀRIES, representen la manifestació vivent del manteniment del culte cristià a Sant Gregori d’Ostia des de la més pura tradició bíblica. Elles com a ofrena sacrificial dels dons de la terra i ells com a mantenidors dels llums que il·luminen l’altar, com a mantenidors de les flames de la fe de tot un poble.
Pau Torregrossa. La Torre de les Maçanes. Gener 2001

[1] Clavariessa : És una paraula castellanitzada. Més correctament s’hauria de dir CLAVÀRIA.
Go to Top