Primer de tot, el nostre condol per a les famílies de les dues persones que han donat la seva vida en l’extinció de l’incendi que ha assolat part dels termes de La Torre de les Maçanes, Benifallim i Penàguila.

Al que passat estos dies a La Torre de les Maçanes, se li pot donar el nom de la cèlebre novel·la de Garcia Márquez, “Crònica d’una mort anunciada”.

Des de fa temps, i especialment durant aquest tòrrid i sec estiu, cada dia els veïns en aixecar-nos observàvem el nostre entorn i respiràvem alleujats en veure que anava transcorrent l’estiu sense que l’amenaça del foc posara en perill les nostres serres, perquè sabíem el desastre que ens suposaria.

Però ahir ens enfrontàvem a la crua realitat. Un accident desencadenà la desgràcia, que lamentablement pressentíem.

La manca de pluges o les conseqüències d’un accident, són coses que no depenen de nosaltres ni dels responsables públics, però sí que ho són la manca d’una seriosa política de prevenció forestal que ajude a un adequat manteniment i conservació dels nostres boscos, l’absència d’iniciatives que afavorisquen la gestió dels pinars per part dels propietaris, les retallades que afecten el voluntariat de vigilància mediambiental, la desaparició de brigades permanents en zones claus i el progressiu abandonament de les terres de cultiu per falta de rendibilitat dels productes tradicionals, que han convertit els nostres boscos en autèntics polvorins.

Mai hi va haver un pla formal de gestió del territori i mai s’han pres seriosament la importància de la massa forestal i la degradació dels terrenys agrícoles amb el que això suposa per a la malparada economia dels pobles de les nostres comarques.

Ja havíem sigut testimonis de greus incendis que han afectat les nostres muntanyes. El 2002 l’incendi a la Serra dels Plans, el 2005 el de la Serra la Grana, el febrer d’aquest mateix any el de la partida de Colomer.

Any rere any hem estat conscients de la situació en què vivíem i esperàvem una solució per part dels nostres governants, però aquesta no va arribar mai. Per contra ens sentim decebuts pels canvis legislatius i la creació d’ordenances que responsabilitzen i castiguen els ciutadans, que se senten indefensos davant uns polítics poc sensibles i allunyats de la ciutadania, i que no manifesten cap interès per protegir l’escassa riquesa forestal que queda a la nostra província.

La pèrdua de la nostra riquesa ambiental, però sobretot la de vides humanes, són danys irreparables, que ens haurien de fer reflexionar sobre el nostre futur.

Fent història…

Ecologistes en Acció denuncien negligències en l’operatiu d’extinció de l’incendi que ha arrasat 45.000 hectàrees a València i acusen als polítics que consideren responsables de les retallades i la falta d’un pla de prevenció que podria haver evitat la tragèdia.

Ecologistes en Acció, al programa de radio “Carne Cruda”

Carne cruda – Responsables políticos del incendio de Valencia – 02/07/12

Greenpeace adverteix de l’augment de la intensitat i virulència dels incendis forestals a causa del canvi climàtic

Según los expertos del IPCC (Grupo Intergubernamental de Expertos en Cambio Climático) la región mediterránea es una de las zonas más vulnerables del planeta al cambio climático.

Cendra, desolació i cap solució
No a l’oblit de l’administració

Incendi a la Serra de La Grana. Agost 2005